envellia

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎi.ə/
	balear /əɱ.vəˈʎi.ə/, /əɱ.vəˈji.ə/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎi.a/
	valencià /eɱ.veˈʎi.a/, /em.beˈʎi.a/

• Rimes: -ia

Verb

envellia

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.

Variants

• [1] envelliva, envelligueva
• [2] envelliva, envelligueva

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·a (4)
• Anagrames: anivelle, llevaien

Català antic

Verb

envellia

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet d'indicatiu de envellir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet d'indicatiu de envellir