envellíveu

Català

Verb

envellíveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.

Variants

• envelliguéveu, envellíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·llí·veu (4)