envelliguéveu

Català

Verb

envelliguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de envellir.

Variants

• envellíveu, envellíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·gué·veu (5)