envellira

Potser volíeu: envellirà

Català

Verb

envellira

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir

Variants

• [1] envelligués, envellissi, envelliguera, envellís
• [2] envelligués, envellissi, envelliguera, envellís

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·ra (4)
• Anagrama: llevarien

Català antic

Verb

envellira

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de envellir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [1] envellís
• [2] envellís