envellís

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎis/
	balear /əɱ.vəˈʎis/, /əɱ.vəˈjis/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎis/
	valencià /eɱ.veˈʎis/, /em.beˈʎis/

• Rimes: -is

Verb

envellís

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir.

Variants

• [1] envelligués, envellissi, envelliguera, envellira
• [2] envelligués, envellissi, envelliguera, envellira

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·llís (3)

Català antic

Verb

envellís

1. primera persona singular (io, yo, jo) de l'imperfet de subjuntiu de envellir
2. tercera persona singular (él, eyl, ell) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [1] envellira
• [2] envellira