envelliren

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎi.ɾən/, balear /əɱ.vəˈʎi.ɾən/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎi.ɾen/
	valencià /eɱ.veˈʎi.ɾen/, /em.beˈʎi.ɾen/

• Rimes: -iɾen

Verb

envelliren

1. (literari) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) del passat simple de envellir
2. (valencià) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir

Variants

• [1] envelligueren
• [2] envelliguessen, envelligueren, envellissin, envellissen

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·lli·ren (4)

Català antic

Verb

envelliren

1. tercera persona plural (éls, eyls, ells) del passat de envellir
2. tercera persona plural (éls, eyls, ells) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [2] envellissen