envellíreu

Potser volíeu: envellireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈʎi.ɾəw/
	balear /əɱ.vəˈʎi.ɾəw/, /əɱ.vəˈji.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈʎi.ɾew/
	valencià /eɱ.veˈʎi.ɾew/, /em.beˈʎi.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

envellíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envellir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envellir.

Variants

• [1] envelliguéreu
• [2] envelliguésseu, envelliguéreu, envellíssiu, envellísseu

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·llí·reu (4)

Català antic

Verb

envellíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de envellir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de envellir

Variants

• [1] envellist
• [2] envellíssets, envellísseu, envellírets