enverava

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.bəˈɾa.βə/, balear /əɱ.vəˈɾa.və/
Occidental:	nord-occidental /em.beˈɾa.βa/
	valencià /eɱ.veˈɾa.va/, /em.beˈɾa.βa/

• Rimes: -ava

Verb

enverava

1. primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de enverar
2. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de enverar

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ve·ra·va (4)
• Anagrames: averaven, enervava, venerava