envestiguéreu

Català

Verb

envestiguéreu

1. (col·loquial balear) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envestir.
2. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envestir.

Miscel·lània

• Síl·labes: en·ves·ti·gué·reu (5)
• Anagrama: estengueríveu