Potser volíeu: envetes

Català

modifica
Oriental:  central /əm.bəˈtes/, balear /əɱ.vəˈtes/
Occidental:  nord-occidental /em.beˈtes/
valencià /eɱ.veˈtes/, /em.beˈtes/

envetés

  1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb envetar.
  2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb envetar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·ve·tés (3)
  • Anagrama: vènetes