Potser volíeu: envetà

Català

modifica
Oriental:  central /əmˈbɛ.tə/
balear /əɱˈvə.tə/, /əɱˈvɛ.tə/
Occidental:  nord-occidental /emˈbe.ta/
valencià /eɱˈve.ta/, /emˈbe.ta/

enveta

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envetar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envetar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: en·ve·ta (3)
  • Anagrama: vèneta