envinà

Potser volíeu: envina

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.biˈna/, balear /əɱ.viˈna/
Occidental:	nord-occidental /em.biˈna/
	valencià /eɱ.viˈna/, /em.biˈna/

• Rimes: -a

Verb

envinà

1. (literari) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del passat simple de envinar

Miscel·lània

• Anagrames: avinen, niaven