envina

Potser volíeu: envinà

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əmˈbi.nə/, balear /əɱˈvi.nə/
Occidental:	nord-occidental /emˈbi.na/
	valencià /eɱˈvi.na/, /emˈbi.na/

• Rimes: -ina

Verb

envina

1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de envinar.
2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb envinar.

Miscel·lània

• Anagrames: avinen, niaven