envine

Català

Verb

envine

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de envinar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb envinar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb envinar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb envinar.

Variants

• [1] envino, envini, envín
• [2] envini
• [3] envini
• [4] envini

Miscel·lània

• Anagrames: envien, venien