envolàreu

Potser volíeu: envolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əm.buˈɫa.ɾəw/
	balear /əɱ.voˈɫa.ɾəw/, /əɱ.vuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	nord-occidental /em.boˈɫa.ɾew/
	valencià /eɱ.voˈɫa.ɾew/, /em.boˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

envolàreu

1. (literari) segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de envolar-se
2. (valencià) segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb envolar-se

Variants

• [2] envoléssiu, envolésseu, envolàssiu, envolàsseu