epítesi

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əˈpi.tə.zi/, occidental /eˈpi.te.zi/
• Homòfon: epítasi
• Etimologia: Del grec ἐπίθεσις ‎(epíthesis), format per ἐπί ‎(epí, «en adició») i θέσις ‎(thésis, «afirmació»).

Nom

epítesi f. ‎(plural epítesis)

1. Addició d'un so no etimològic al final d'un mot.

Notes

Exemples:

• La -s adverbial de mentre >mentres; corrent >corrents.
• La -t final de reforç en paraules paroxítones acabades en -i, com àpit (api) o col·legit (col·legi). Aquest tipus d'exemple és molt freqüent en l'àrea del català septentrional de transició.
• En català oriental té més extensió l'epítesi de darrere -r: cor >cort; or >ort.
• Al Pallars i a les poblacions veïnes la trobem darrere la e posttònica: ràvet (rave).

Sinònims

• paragoge

Relacionats

• epèntesi

Traduccions

Traduccions

• Francès: épithèse ^(fr)
• Italià: epitesi ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: e·pí·te·si (4)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, Optimot