erm

Català

• Pronúncia:

Oriental: central /ˈɛrm/, balear /ˈəɾm/, /ˈɛrm/

Occidental: /ˈeɾm/

• Etimologia: Del llatí eremus, del grec antic ἐρῆμος ‎(erêmos).
• Anagrames: mer, rem

Adjectiu

erm m. ‎(femení erma, plural masculí erms, plural femení ermes)

1. Inhabitat, desert.

   La guerra ha deixat aquest poblat erm.

   La nevera va quedar erma després del banquet.

2. Que no es cultiva ni conrea.
3. Estèril, poc fructífer.

   Un debat erm.

Traduccions

Inhabitat

• Anglès: uninhabited ^(en)

• Castellà: yermo ^(es)

Que no es cultiva

• Anglès: uncultivated ^(en)

• Castellà: yermo ^(es)

Estèril

• Castellà: yermo ^(es)

Nom

erm m. ‎(plural erms)

1. Lloc sense conrear, de terreny àrid i escassa vegetació.
2. Lloc inhabitat on hom es retira, especialment a fer vida religiosa.

Derivats

• ermàs
• ermot

Traduccions

Lloc sense conrear

• Alemany: Ödland ^(de) n.
• Anglès: wasteland ^(en)
• Castellà: yermo ^(es)
• Eslovac: pustatina ^(sk) f.

• Francès: friche ^(fr) f.
• Italià: terra incolta ^(it) f., terra desolata ^(it) f.
• Polonès: nieużytek ^(pl) m., pustynia ^(pl) f., pustkowie ^(pl) n.
• Portuguès: ermo ^(pt) m.

Lloc de retir

• Castellà: yermo ^(es)

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, GDLC, DCVB