esbalaigués

Català

Verb

esbalaigués

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbalair.
2. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbalair.