esbandíveu

Català

Verb

esbandíveu

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir.

Variants

• esbandiguéveu, esbandíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·dí·veu (4)