esbandiguéveu

Català

Verb

esbandiguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir.

Variants

• esbandíveu, esbandíeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gué·veu (5)