esbandiguéreu

Català

Verb

esbandiguéreu

1. (col·loquial valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• esbandiguésseu, esbandíssiu, esbandísseu, esbandíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gué·reu (5)