esbandiguésseu

Català

Verb

esbandiguésseu

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• esbandiguéreu, esbandíssiu, esbandísseu, esbandíreu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gués·seu (5)