esbandigués

Català

Verb

esbandigués

1. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.
2. (col·loquial central, septentrional, nord-occidental) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• [1] esbandissi, esbandiguera, esbandís, esbandira
• [2] esbandissi, esbandiguera, esbandís, esbandira

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gués (4)
• Anagrama: bandegéssiu