esbandigueres

Català

Verb

esbandigueres

1. (col·loquial valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbandir.

Variants

• esbandiguesses, esbandissis, esbandisses, esbandires

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gue·res (5)
• Anagrama: banderegéssiu