esbandigueven

Català

Verb

esbandigueven

1. (col·loquial nord-occidental) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir

Variants

• esbandiven, esbandien

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·gue·ven (5)