esbandiven

Català

Verb

esbandiven

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir

Variants

• esbandigueven, esbandien

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·ven (4)