esbandiva

Català

Verb

esbandiva

1. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir.
2. (col·loquial nord-occidental, alguerès) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet d'indicatiu de esbandir.

Variants

• [1] esbandigueva, esbandia
• [2] esbandigueva, esbandia

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ban·di·va (4)