Potser volíeu: esbiaixà

Català

modifica
Oriental:  /əz.biˈa.ʃə/
Occidental:  nord-occidental /ez.βiˈaj.ʃa/
valencià /ez.biˈaj.ʃa/, /ez.βiˈa.ʃa/

esbiaixa

  1. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de esbiaixar.
  2. Segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb esbiaixar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·bi·ai·xa (4)
  • Anagrama: baixaies