esbiaixe

Català

es·bi·ai·xe

(valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbiaixar.
(occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbiaixar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbiaixar.
(occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbiaixar.