esbrine

Català

Verb

esbrine

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbrinar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbrinar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbrinar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbrinar.

Variants

• [1] esbrino, esbrini, esbrín
• [2] esbrini
• [3] esbrini
• [4] esbrini

Miscel·lània

• Anagrama: berenis