esbromàrem

Potser volíeu: esbromarem

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.bɾuˈma.ɾəm/
	balear /əz.bɾoˈma.ɾəm/, /əz.bɾuˈma.ɾəm/
Occidental:	/ez.bɾoˈma.ɾem/

• Rimes: -aɾem

Verb

esbromàrem

1. (literari) Primera persona del plural (nosaltres) del passat simple de esbromar.
2. (valencià) Primera persona del plural (nosaltres) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbromar.

Variants

• [2] esbroméssim, esbroméssem, esbromàssem

Miscel·lània

• Anagrames: emborsarem, emborsàrem, embromar-se