esbronqueguéssou

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: nord-occidental /ez.βɾoŋ.keˈɣe.sow/

Verb

esbronqueguéssou

1. Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esbroncar.

   Forma col·loquial d'alguns parlars per [vosaltres/vós] esbronquéssiu, esbronquésseu, esbroncàsseu, esbroncàssiu o esbroncàreu.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·bron·que·gués·sou (5)