Potser volíeu: esbronquí

Català

modifica
  • Pronúncia(i): oriental /əzˈbɾoŋ.ki/

esbronqui

  1. Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esbroncar.
    Forma septentrional: [jo] esbronco, esbronque, esbronc o esbronqui.
  2. Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esbroncar.
    [Que jo] esbronqui o esbronque.
  3. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esbroncar.
    [Que ell/ella/vostè] esbronqui o esbronque.
  4. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esbroncar.
    Esbronqui o esbronque [ell/ella/vostè].