Potser volíeu: escaiolà


Català
Modifica

 
Conreu d’escaiola
  • Pronúncia:
Oriental: /əs.kəˈjɔ.ɫə/
Occidental: nord-occidental /es.kaˈjɔ.ɫa/, valencià /es.kaˈjɔ.ɫa/, /es.kaˈjɔ.ɫɔ/
Informal: nord-occidental /as.kaˈjɔ.ɫɛ/
  • Rimes: -ɔla
  • Etimologia: [1] Del mossàrab ´iškaylûla, diminutiu de l’aragonès escalla, del llatí scandula ‎(«espelta petita»), segle XVIII.
  • Etimologia: [2] De l’italià scagliuola, diminutiu de scaglia ‎(«escata»), segle XIX.

NomModifica

es·ca·io·la f. ‎(plural escaioles)

  1. Planta de la família de les gramínies amb fruits emprats com a aliment per als ocells de gàbia (Phalaris canariensis).

TraduccionsModifica

NomModifica

es·ca·io·la f. ‎(plural escaioles)

  1. Pasta de guix i aiguacuit utilitzada en escultura i decoració, com a revestiment en construcció o per endurir embenatges.

RelacionatsModifica

TraduccionsModifica

VerbModifica

es·ca·io·la

  1. tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present d'indicatiu de escaiolar
  2. segona persona del singular (tu) de l'imperatiu del verb escaiolar

Vegeu tambéModifica