escamarre

Català

Verb

escamarre

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escamarrar
2. (occidental) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escamarrar
3. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escamarrar
4. (occidental) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb escamarrar

Variants

• [1] escamarro

Miscel·lània

• Síl·labes: es·ca·mar·re (4)
• Anagrames: escarrame, macerares