escarniguéveu

Català

Verb

escarniguéveu

1. (col·loquial nord-occidental) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet d'indicatiu de escarnir.

Variants

• escarníveu, escarníeu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·car·ni·gué·veu (5)