Català

modifica
Oriental:  /əs.kərˈni/
Occidental:  nord-occidental /es.karˈni/
valencià /es.kaɾˈniɾ/, /es.kaɾˈni/
Informal:  nord-occidenal /as.kaɾˈni/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: escarní
  • Etimologia: Del llatí vulgar *escarnire, del fràncic *scerōn, del protogermànic *skarną ‎(«merda»), segle XIV.

escarnir trans.

  1. Riure-se'n d'algú per deixar-lo en ridícul.

Conjugació

modifica

Paradigmes de flexió: escarneixo, escarneix, escarnim

Sinònims

modifica

Traduccions

modifica

Miscel·lània

modifica

Vegeu també

modifica

Català antic

modifica
  • Etimologia: Del llatí vulgar *escarnire, del fràncic *scerōn.

escarnir

  1. escarnir (riure-se’n)
    «En la ciutat de París un escolà era molt rústech e de flaca memòria, per manera que no podia apendre ne retenir neguna sciència, per la qual [cosa] l' escarnien tots los altres e li deÿen ydiota.» (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles, s. XV)

Conjugació

modifica

Variants

modifica

Vegeu també

modifica