Català
modifica

Oriental:  /əs.kərˈni/
Occidental:  nord-occidental /es.karˈni/, valencià /es.kaɾˈniɾ/
Informal:  nord-occidenal /as.kaɾˈni/
  • Rimes: -i(ɾ)
  • Homòfon: escarní
  • Etimologia: Del llatí vulgar *escarnire, del fràncic *scerōn, del protogermànic *skarną ‎(«merda»), segle XIV.

Verb modifica

escarnir trans.

  1. Riure-se'n d'algú per deixar-lo en ridícul.

Conjugació modifica

Paradigmes de flexió: escarneixo, escarneix, escarnim

Sinònims modifica

Traduccions modifica

Miscel·lània modifica

Vegeu també modifica


Català antic
modifica

  • Etimologia: Del llatí vulgar *escarnire, del fràncic *scerōn.

Verb modifica

escarnir

  1. escarnir (riure-se’n)
    «En la ciutat de París un escolà era molt rústech e de flaca memòria, per manera que no podia apendre ne retenir neguna sciència, per la qual [cosa] l' escarnien tots los altres e li deÿen ydiota.» (Arnau de Lieja, Recull d'exemples i miracles, s. XV)

Conjugació modifica

Variants modifica

Vegeu també modifica