sincerar

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	/sin.səˈɾa/
Occidental:	nord-occidental /sin.seˈɾa/, valencià /sin.seˈɾaɾ/

• Rimes: -a(ɾ)
• Homòfon: sincerà
• Etimologia: Del llatí tardà sincērāre ‎(«declarar per exculpar»).

Verb

sincerar trans., pron. ‎(pronominal sincerar-se)

1. Dir la veritat, parlar sense amagar informació.

   «La nit abans que marxés la Providence, un cop recuperada de la intervenció quirúrgica, la menuda es va sincerar amb ella i li va confessar el secret que mai no havia revelat a ningú, que un dia volia ser pastissera astronauta, ...» ()

Conjugació

Primera conjugació regular

Formes no personals							Notes
	Simples			Compostes
Infinitiu	sincerar			haver sincerat
Gerundi	sincerant			havent sincerat
Participis	sincerat, sincerada, sincerats, sincerades
Formes personals simples
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	sincero	sinceres	sincera	sincerem	sincereu	sinceren
	sincere						val
	sinceri						sept
	sincer				sincerau		bal, alg
				sinceram			bal
Imperfet	sincerava	sinceraves	sincerava	sinceràvem	sinceràveu	sinceraven
Passat simple	sincerí	sincerares	sincerà	sinceràrem	sinceràreu	sinceraren	v.cent, eiv
Futur	sinceraré	sinceraràs	sincerarà	sincerarem	sincerareu	sinceraran
Condicional	sinceraria	sinceraries	sinceraria	sinceraríem	sinceraríeu	sincerarien
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	sinceri	sinceris	sinceri	sincerem	sincereu	sincerin
	sincere	sinceres	sincere			sinceren	occ
Imperfet	sincerés	sinceressis	sincerés	sinceréssim	sinceréssiu	sinceressin
		sinceresses		sinceréssem	sincerésseu	sinceressen
	sinceràs	sincerassis	sinceràs	sinceràssim	sinceràssiu	sincerassin	bal
		sincerasses		sinceràssem	sinceràsseu	sincerassen	nota 1
	sincerara	sincerares	sincerara	sinceràrem	sinceràreu	sinceraren	val
Imperatiu	-	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present		sincera	sinceri	sincerem	sincereu	sincerin
					sincerau		bal, alg
			sincere			sinceren	occ
Formes personals compostes i perifràstiques
Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Perfet	he	has	ha	hem	heu	han	... sincerat
				havem	haveu
Passat perifràstic	vaig	vas	va	vam	vau	van	... sincerar
		vares		vàrem	vàreu	varen
Plusquamperfet	havia	havies	havia	havíem	havíeu	havien	... sincerat
Passat anterior o perifràstic	haguí	hagueres	hagué	haguérem	haguéreu	hagueren	... sincerat
	vaig haver	vas haver	va haver	vam haver	vau haver	van haver
		vares haver		vàrem haver	vàreu haver	varen haver
Futur perfet	hauré	hauràs	haurà	haurem	haureu	hauran	... sincerat
Condicional perfet	hauria	hauries	hauria	hauríem	hauríeu	haurien	... sincerat
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells	verb
Passat perifràstic	vagi	vagis	vagi	vàgim	vàgiu	vagin	... sincerar
	vaja	vages	vaja	vàgem	vàgeu	vagen
Perfet	hagi	hagis	hagi	hàgim	hàgiu	hagin	... sincerat
	haja	hages	haja	hàgem	hàgeu	hagen
Plusquamperfet	hagués	haguessis	hagués	haguéssim	haguéssiu	haguessin	... sincerat
		haguesses		haguéssem	haguésseu	haguessen
	haguera	hagueres	haguera	haguérem	haguéreu	hagueren
Passat anterior perifràstic	vagi haver	vagis haver	vagi haver	vàgim haver	vàgiu haver	vagin haver	... sincerat
	vaja haver	vages haver	vaja haver	vàgem haver	vàgeu haver	vagen haver
Nota 1: en baleàric en àmbits restringits i en valencià en registres molt formals. Vegeu la informació sobre aquesta taula.

    Formes no normatives, col·loquials o arcaiques

Indicatiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Imperfet					sinceràvets		ant
	sinceravi			sinceràvom	sinceravo
	sinceraia	sinceraies	sinceraia	sinceràiem	sinceràieu	sinceraien	n-occ
Condicional	sincerariva	sincerarives	sincerariva	sincerarívem	sinceraríveu	sincerariven	alg
Subjuntiu	jo	tu	ell	nosaltres	vosaltres	ells
Present	sincer	sincers	sincer				ant
	sincero	sinceros	sincero	sincereguem	sinceregueu		n-occ
Imperfet	sinceressi		sinceressi				sept, alg
	sinceressa						cent, n-occ
	sincereguessa	sincereguesses	sinceregués	sincereguéssom	sincereguéssou	sincereguessen	n-occ

Traduccions

Traduccions

• Anglès: confess ^(en)
• Castellà: sincerar ^(es)
• Italià: sincerare ^(it)

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·ce·rar (3)
• Anagrames: arriencs, enrarisc, escarnir, sarciren

Vegeu també

• Obres de referència: DIEC, DNV, GDLC, DCVB, Optimot

Castellà

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Peninsular: septentrional /sin.θeˈɾaɾ/, meridional \siŋ.θeˈɾaɾ\

Americà: alt /sin.s(e)ˈɾaɾ/, baix \siŋ.seˈɾaɾ\, austral /sin.seˈɾaɾ/

• Rimes: -aɾ
• Etimologia: Del llatí sincērāre.

Verb

sincerar trans., pron. ‎(pronominal sincerarse, present sincero, passat sinceré, futur sinceraré)

1. sincerar

Conjugació

    Primera conjugació regular

Formes no personals
		Simples			Compostes
Infinitiu		sincerar			haber sincerado
Gerundi		sincerando			habiendo sincerado
Participi		sincerado
Formes personals
número		singular			plural
persona		primera	segona	tercera	primera	segona	tercera
Mode indicatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	sincero	sinceras sincerás	sincera	sinceramos	sinceráis	sinceran
	Pretérito imperfecto o Copretérito (Pretèrit imperfet)	sinceraba	sincerabas	sinceraba	sincerábamos	sincerabais	sinceraban
	Pretérito perfecto simple o Pretérito (Pretèrit indefinit)	sinceré	sinceraste	sinceró	sinceramos	sincerasteis	sinceraron
	Futuro simple o Futuro (Futur)	sinceraré	sincerarás	sincerará	sinceraremos	sinceraréis	sincerarán
	Condicional simple o Pospretérito (Condicional)	sinceraría	sincerarías	sinceraría	sinceraríamos	sinceraríais	sincerarían
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	he sincerado	has sincerado	ha sincerado	hemos sincerado	habéis sincerado	han sincerado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antecopretérito (Pretèrit plusquamperfet)	había sincerado	habías sincerado	había sincerado	habíamos sincerado	habíais sincerado	habían sincerado
	Pretérito anterior o Antepretérito (Pretèrit anterior)	hube sincerado	hubiste sincerado	hubo sincerado	hubimos sincerado	hubisteis sincerado	hubieron sincerado
	Futuro perfecto o Antefuturo (Futur perfet)	habré sincerado	habrás sincerado	habrá sincerado	habremos sincerado	habréis sincerado	habrán sincerado
	Condicional perfecto o Antepospretérito (Condicional perfet)	habría sincerado	habrías sincerado	habría sincerado	habríamos sincerado	habríais sincerado	habrían sincerado
Mode subjuntiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Temps simples	Presente (Present)	sincere	sinceres sincerés	sincere	sinceremos	sinceréis	sinceren
	Pretérito imperfecto o Pretérito (Pretèrit imperfet)	sincerara o	sinceraras o	sincerara o	sinceráramos o	sincerarais o	sinceraran o
		sincerase	sincerases	sincerase	sincerásemos	sinceraseis	sincerasen
	Futuro o Antefuturo (Futur)	sincerare	sincerares	sincerare	sinceráremos	sincerareis	sinceraren
Temps compostos	Pretérito perfecto o Antepresente (Pretèrit perfet)	haya sincerado	hayas sincerado	haya sincerado	hayamos sincerado	hayáis sincerado	hayan sincerado
	Pretérito pluscuamperfecto o Antepretérito (Pretèrit plusquamperfet)	hubiera sincerado o	hubieras sincerado o	hubiera sincerado o	hubiéramos sincerado o	hubierais sincerado o	hubieran sincerado o
		hubiese sincerado	hubieses sincerado	hubiese sincerado	hubiésemos sincerado	hubieseis sincerado	hubiesen sincerado
	Futuro o Antefuturo (Futur perfet)	hubiere sincerado	hubieres sincerado	hubiere sincerado	hubiéremos sincerado	hubiereis sincerado	hubieren sincerado
Mode imperatiu		yo (jo)	tú (tu) vos	él/ella (ell/ella), usted (vostè)	nosotros/nosotras (nosaltres)	vosotros/vosotras (vosaltres)	ellos/ellas (ells/elles), ustedes (vostès)
Presente (Present)			sincera sincerá	sincere	sinceremos	sincerad	sinceren

Miscel·lània

• Síl·labes: sin·ce·rar (3)
• Anagrames: cernirás, crinares, crineras, enriscar, riscaren

Vegeu també

• Per a més informació vegeu l'entrada al Diccionario de la lengua española (23a edició, Madrid: 2014) sobre sincerar