escarnigueven

Català

Verb

escarnigueven

1. (col·loquial nord-occidental) Tercera persona del plural (ells, elles, vostès) de l'imperfet d'indicatiu de escarnir.

Variants

• escarniven, escarnien

Miscel·lània

• Síl·labes: es·car·ni·gue·ven (5)