escarramara

Potser volíeu: escarramarà

Català

Verb

escarramara

1. (valencià) primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb escarramar
2. (valencià) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb escarramar

Variants

• [1] escarramés
• [2] escarramés

Miscel·lània

• Síl·labes: es·car·ra·ma·ra (5)
• Anagrames: escamarrara, escamarrarà