escure

Potser volíeu: escuré

Català

Verb

escure

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de escurar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb escurar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb escurar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb escurar

Miscel·lània

• Síl·labes: es·cu·re (3)
• Anagrames: creues, creués, cueres