esdentés

Potser volíeu: esdentes

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾: oriental /əz.dənˈtes/, occidental /ez.ðenˈtes/
• Rimes: -es

Verb

esdentés

1. Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdentar.
2. Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdentar.

Variants

• [1] esdentàs
• [2] esdentàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·den·tés (3)
• Anagrames: desentès, desentés