Català

modifica

esdevinguera

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdevindre.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esdevindre.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·de·vin·gue·ra (5)
  • Anagrama: advengueries