esgarre

Català

Verb

esgarre

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esgarrar.
2. (occidental, balear) Primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esgarrar.
3. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esgarrar.
4. (occidental, balear) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esgarrar.

Miscel·lània

• Síl·labes: es·gar·re (3)
• Anagrames: regar-se, regares