Potser volíeu: esglaonarà

Català

modifica

esglaonara

  1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esglaonar.
  2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esglaonar.

Miscel·lània

modifica
  • Síl·labes: es·gla·o·na·ra (5)