esmicolàreu

Potser volíeu: esmicolareu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.mi.kuˈɫa.ɾəw/
	balear /əz.mi.koˈɫa.ɾəw/, /əz.mi.kuˈɫa.ɾəw/
Occidental:	/ez.mi.koˈɫa.ɾew/

• Rimes: -aɾew

Verb

esmicolàreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de esmicolar.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmicolar.

Variants

• [2] esmicoléssiu, esmicolésseu, esmicolàssiu, esmicolàsseu

Miscel·lània

• Síl·labes: es·mi·co·là·reu (5)