esmicolara

Potser volíeu: esmicolarà

Català

Verb

esmicolara

1. (valencià) Primera persona del singular (jo) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmicolar.
2. (valencià) Tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmicolar.

Variants

• [1] esmicolés, esmicolàs
• [2] esmicolés, esmicolàs

Miscel·lània

• Síl·labes: es·mi·co·la·ra (5)