esmicole

Català

Verb

esmicole

1. (valencià) primera persona del singular (jo) del present d'indicatiu de esmicolar
2. (occidental, balear) primera persona del singular (jo) del present de subjuntiu del verb esmicolar
3. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) del present de subjuntiu del verb esmicolar
4. (occidental, balear) tercera persona del singular (ell, ella, vostè) de l'imperatiu del verb esmicolar

Variants

• [1] esmicolo, esmicoli, esmicol
• [2] esmicoli
• [3] esmicoli
• [4] esmicoli

Miscel·lània

• Síl·labes: es·mi·co·le (4)