esmortíreu

Potser volíeu: esmortireu

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.murˈti.ɾəw/
	balear /əz.moɾˈti.ɾəw/, /əz.murˈti.ɾəw/
Occidental:	/ez.moɾˈti.ɾew/

• Rimes: -iɾew

Verb

esmortíreu

1. (literari) Segona persona del plural (vosaltres, vós) del passat simple de esmortir.
2. (valencià) Segona persona del plural (vosaltres, vós) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmortir.

Variants

• [2] esmortíssiu, esmortísseu

Català antic

Verb

esmortíreu

1. segona persona plural (vós, vosaltres) del passat de esmortir
2. segona persona plural (vós, vosaltres) de l'imperfet de subjuntiu de esmortir

Variants

• [1] esmortist
• [2] esmortíssets, esmortísseu, esmortírets