esmortires

Català

• Pronúncia⁽ⁱ⁾:

Oriental:	central /əz.murˈti.ɾəs/
	balear /əz.moɾˈti.ɾəs/, /əz.murˈti.ɾəs/
Occidental:	/ez.moɾˈti.ɾes/

• Rimes: -iɾes

Verb

esmortires

1. (literari) Segona persona del singular (tu) del passat simple de esmortir.
2. (valencià) Segona persona del singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu del verb esmortir.

Variants

• [2] esmortissis, esmortisses

Miscel·lània

• Anagrama: esmortir-se

Català antic

Verb

esmortires

1. segona persona singular (tu) del passat de esmortir
2. segona persona singular (tu) de l'imperfet de subjuntiu de esmortir

Variants

• [1] esmortist
• [2] esmortisses